Publicat per 
Debat2el Repte 3 – Dissenyar el canvi (Disseny crític i social) – PROPOSTA DE DISSENY
- Elena Ortega says:
Hola Silvia!
La proposta em sembla molt interessant perquè parteix d’un problema social i ambiental molt rellevant. El malbaratament alimentari i la dificultat d’accés a aliments per part de moltes persones és un repte a nivell mundial. També crec que és encertat que es relacioni amb el decreixement i amb la idea de reaprofitar recursos abans de produir-ne de nous. El projecte transmet una voluntat clara de posar la tecnologia al servei de les necessitats socials i de la cura comunitària.
Tot i així, crec que la proposta podria millorar si es concretés millor com funcionaria en la pràctica. Per exemple, caldria explicar qui gestionaria el robot, com es garantiria la seguretat alimentària, com es respectaria la privacitat de les persones i com s’evitaria que la solució depengués només d’una tecnologia molt complexa. És a dir, s’hauria d’explicar el sistema en el qual conviu amb altres elements. També seria important pensar si un robot de 2 × 2 × 2 metres és viable per moure’s per carrers, edificis o habitatges.
Com a millora, el robot podria formar part d’un sistema més ampli que inclogui punts de recollida als barris, cooperatives, voluntariat, comerços locals, escoles o entitats socials. Potser ho expliques en el desenvolupament del projecte i aquí només has posat el resum. Tot i així, crec que és interessant que si ja ho has tingut en compte hi aparegui per donar valor a la part col·lectiva.
Gràcies per la teva proposta :) - Pau Pellicer Valle says:
Hola,
M’ha semblat molt interessant la teva proposta perquè aborda simultàniament dos problemes molt rellevants de la societat actual: el malbaratament alimentari i l’accés desigual als aliments. Considero especialment encertada la idea d’utilitzar la tecnologia com una eina per redistribuir recursos que ja existeixen, en lloc de centrar-se exclusivament en augmentar la producció. Aquesta perspectiva encaixa molt bé amb els principis del decreixement, ja que planteja una gestió més eficient i responsable dels recursos disponibles. També crec que és interessant la manera com relaciones el projecte amb les idees de Jason Hickel. Sovint associem la innovació amb la creació de nous productes o serveis, però la teva proposta demostra que també és possible innovar repensant la manera com utilitzem i compartim allò que ja tenim.
Una qüestió que m’ha fet reflexionar és com s’organitzaria la participació de la ciutadania dins del sistema. Més enllà del paper del robot, crec que podria ser interessant explorar mecanismes que fomentessin la implicació activa de les persones i les comunitats en la detecció i distribució dels excedents alimentaris. D’aquesta manera, el projecte no només contribuiria a reduir el malbaratament, sinó que també podria reforçar les xarxes de suport mutu i la cohesió social. En conjunt, considero que és una proposta molt coherent amb els objectius del disseny transicional, ja que combina innovació tecnològica, sostenibilitat ambiental i impacte social positiu.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Disseny de transició del cotxe elèctric: XARXA MOBILITAT SOSTENIBLE
- Judit Vidal Domínguez says:
Hola, bona tarda Anna! No soc la teva companya assignada, però comento la teva proposta.
Em sembla molt curiosa la teva visió plantejada, ja que qüestiona la idea principal del que es té del vehicle propi, com que és tal com està actualment la societat és davant molt cap al vehicle privat i no tant cap a una solució amb relació a la mobilitat eficient, a un pla sostenible… no és tractar de solucionar en si el que és el vehicle propi com d’un redisseny del qual ja funciona, creant així una xarxa de sistemes de mobilitats conscienciats i sostenibles.
Encara que és molt important la part que menciones de gestionar els vehicles de forma eficient i sobretot de forma solidària i compartida entre la comunitat, pel fet de promoure una idea de cooperació del ciutadà amb responsabilitat sobre aquest recurs. Gràcies a aquest sistema ajuda directament un model de reducció del consum innecessari, el qui no es pot permetre un vehicle propi pot gaudir de forma eficient de la cooperació i compartir despeses econòmiques.
Tot i això, és un gran objectiu de la proposta la mateixa implementació en l’actualitat i el seu sistema. Pel fet que tindre vehicle propi et fa la sensació de llibertat, de fer el que vols, creant que aquesta proposta de primeres pugui optar o inclús que no sigui ben rebuda. Per aquest motiu ha de ser una transició evolutiva, a la vegada d’obtenir una bona estratègia que faciliti la integració total d’aquest model.
En global trobo que és una proposta que si es desenvolupa de forma eficient, és molt interessant per a un futur no molt llunyà, pel fet del qual promou i el com, des d’una perspectiva dels models actuals i les estadístiques de les seves conseqüències del present.
Att: Judit Vidal
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Avant projecte: Xarxa mobilitat Sostenible (Cotxe elèctric)
- Marina Antunez Romera says:
Bones Anna, m’ha agradat molt la idea del teu avantprojecte. Ja que no et centres a crear una nova tecnologia sinó que planteges un canvi en la manera que entenem el transport. Trobo que és molt interessant com planteges convertir el transport en un recurs compartit i també gestionat d’una manera cooperativa.
Pel que fa al disseny trobo que és molt encertat amb la idea que planteges, aquesta estètica senzilla, ecològica i modular ho transmet molt bé.En general, crec que és un treball molt original i està molt ben alineat amb els reptes socials i ambientals que podem arribar a afrontar com a societat.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Repte 3 – Dissenyar del canvi (Disseny crític i social) – AVANTPROJECTE
- Aina Salvador Gómez says:
Hola Silvia,
M’ha semblat una proposta molt interessant perquè parles d’un problema que passa molt avui dia, com és el malbaratament d’aliments i la pobresa. Crec que la idea de fer servir un robot per recollir i repartir menjar és bastant original i fa pensar en com la tecnologia podria ajudar més a les persones en comptes de només crear consum o entreteniment.
També m’ha agradat que el robot funcioni gairebé de manera automàtica, detectant els aliments que sobren i portant-los a persones que els necessiten. Això dona la sensació d’un futur més connectat i on es podria aprofitar millor el menjar que moltes vegades es llença sense necessitat.
Tot i això, crec que també es podria aprofundir una mica més en alguns aspectes. Per exemple, el fet que el robot pugui entrar a les cases o saber quins aliments tenim pot generar dubtes sobre la privacitat o el control de les dades personals. També estaria bé imaginar com reaccionaria la gent davant una tecnologia així, perquè potser no tothom se sentiria còmode.
En general, crec que és una proposta creativa i que encaixa molt bé amb la idea de pensar futurs diferents i més sostenibles. A més, tracta un problema social real i intenta buscar una alternativa positiva per ajudar les persones.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Debat0el Presentació Repte 2
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el R2_Disseny Critic Social_Capdells de Ribera_Sergi Maña
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Albert,
M’ha semblat una proposta molt interessant perquè aconsegueix abordar un problema sistèmic a partir d’un objecte aparentment simple i quotidià. Sovint pensem en l’e-commerce només des de la comoditat que ofereix al consumidor, però Caixa Viva posa el focus en tot allò que queda ocult darrere de cada compra: els recursos materials, els processos logístics i els residus que es generen.
Valoro especialment que no plantegis una solució basada únicament en la substitució de materials, sinó en un canvi de relació amb els objectes i amb els ritmes de consum. La idea que el desgast, les reparacions i les marques d’ús es converteixin en informació visible em sembla molt potent, perquè transforma la caixa en un element que explica la seva pròpia història i fa visibles processos que habitualment romanen invisibles.
També considero molt encertada la connexió amb les idees de decreixement. En lloc de proposar una versió “més verda” del mateix model de consum, planteges una reflexió sobre la necessitat de reduir la velocitat i la cultura de l’un sol ús. Potser seria interessant aprofundir encara més en el paper dels usuaris dins del sistema: quins incentius o mecanismes comunitaris podrien afavorir el retorn i la cura de les caixes? Aquesta qüestió podria reforçar encara més la dimensió social i participativa de la proposta.
Enhorabona per la proposta. M’ha semblat una reflexió molt suggerent i coherent amb els reptes ecosocials que planteja l’assignatura.