Caixa Viva
Un embalatge viu per a una logística postconsum

Caixa Viva reprèn el projecte iniciat al repte anterior, però el desplaça de la provocació crítica cap a una lectura més sistèmica. El punt de partida continua sent una caixa d’e-commerce qualsevol: un objecte que arriba a casa, s’obre en pocs segons i desapareix. Però aquesta desaparició no és neutra. Forma part d’una xarxa de plataformes, magatzems, algoritmes, repartidors, materials, residus i devolucions que sosté una idea molt concreta de comoditat.

En el repte anterior, Caixa Viva funcionava com una ficció especulativa situada el 2066 per fer visible aquesta contradicció. En aquest nou exercici, el projecte es formula com una possible infraestructura de transició. La pregunta ja no és només què passaria si l’embalatge fos viu, sinó quines pràctiques, circuits i responsabilitats haurien de canviar perquè una logística postconsum fos possible.

La Caixa Viva seria un embalatge cultivat a partir de matèria orgànica estabilitzada, pensat per circular, desgastar-se, reparar-se i tornar al sistema. Quan arriba a casa, l’usuari no la llença: la plega, la guarda temporalment i la retorna en el següent lliurament o en un punt de recollida. Si encara està en bon estat, torna a circular. Si està malmesa, es repara. Quan el material indica que ja no pot fer més trajectes, per canvi de color, textura o fragilitat, passa al compostatge urbà.

El seu aspecte faria visible aquesta vida material: tancaments mecànics, plecs, marques d’ús, reparacions i canvis de superfície. Des d’una mirada de decreixement, la proposta no busca consumir igual amb menys culpa, sinó posar en crisi la lògica d’un sol ús i introduir cura, retorn i responsabilitat compartida dins d’un sistema massa eficient a l’hora de fer desaparèixer les seves conseqüències.

Imatges*:
Caixa Viva
Cicle Caixa Viva

*Imatges generades amb IA i editades.