Un embalatge viu per a una logística postconsum, 2066
Caixa Viva és una proposta de disseny transicional situada l’any 2066 que parteix d’un objecte quotidià: la caixa d’e-commerce.
El projecte qüestiona una cultura logística basada en la rapidesa, l’un sol ús i la invisibilització de les conseqüències materials del consum. La caixa és el punt on aquesta abstracció es torna matèria: un objecte petit que permet llegir una infraestructura enorme feta de plataformes, magatzems, transport, repartiment, devolucions i residus.
La proposta planteja un embalatge cultivat a partir de matèria orgànica estabilitzada: un material blanquinós, fibrós i irregular, resistent però sensible, capaç de circular diverses vegades abans de tornar a la matèria.
A diferència del packaging convencional, Caixa Viva no està pensada per protegir un producte i desaparèixer. Està dissenyada per circular, desgastar-se, reparar-se i retornar al sistema. Quan arriba a casa, l’usuari l’obre sense destruir-la, la plega i la retorna en el següent lliurament o en un punt de recollida.
Les marques d’ús, els canvis de textura, les reparacions visibles i les zones gastades indiquen l’estat de la caixa. El desgast deixa de ser un defecte i passa a funcionar com un sistema de lectura.
Des d’una mirada de decreixement, Caixa Viva no proposa consumir igual amb menys culpa. Proposa alentir el cicle, reduir la lògica d’un sol ús i fer que la cura material formi part del funcionament ordinari de la logística.
Caixa Viva no resol l’e-commerce. El manté a la vista. I potser aquest és el primer pas per deixar de consumir com si allò que queda després no formés part de la mateixa compra.
Gomez_Porta_Albert_Repte_3_Dissenyar_el_canvi_transició_cap_a_una_societat_postcapitalista.pdf
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Albert,
M’ha semblat una proposta molt interessant perquè aconsegueix abordar un problema sistèmic a partir d’un objecte aparentment simple i quotidià. Sovint pensem en l’e-commerce només des de la comoditat que ofereix al consumidor, però Caixa Viva posa el focus en tot allò que queda ocult darrere de cada compra: els recursos materials, els processos logístics i els residus que es generen.
Valoro especialment que no plantegis una solució basada únicament en la substitució de materials, sinó en un canvi de relació amb els objectes i amb els ritmes de consum. La idea que el desgast, les reparacions i les marques d’ús es converteixin en informació visible em sembla molt potent, perquè transforma la caixa en un element que explica la seva pròpia història i fa visibles processos que habitualment romanen invisibles.
També considero molt encertada la connexió amb les idees de decreixement. En lloc de proposar una versió “més verda” del mateix model de consum, planteges una reflexió sobre la necessitat de reduir la velocitat i la cultura de l’un sol ús. Potser seria interessant aprofundir encara més en el paper dels usuaris dins del sistema: quins incentius o mecanismes comunitaris podrien afavorir el retorn i la cura de les caixes? Aquesta qüestió podria reforçar encara més la dimensió social i participativa de la proposta.
Enhorabona per la proposta. M’ha semblat una reflexió molt suggerent i coherent amb els reptes ecosocials que planteja l’assignatura.