Debat2el Repte 3 – Dissenyar el canvi (Disseny crític i social) – PROPOSTA DE DISSENY
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Silvia Ramal Porta
Debat1el Repte 3 – Dissenyar del canvi (Disseny crític i social) – AVANTPROJECTE
- Aina Salvador Gómez says:
Hola Silvia,
M’ha semblat una proposta molt interessant perquè parles d’un problema que passa molt avui dia, com és el malbaratament d’aliments i la pobresa. Crec que la idea de fer servir un robot per recollir i repartir menjar és bastant original i fa pensar en com la tecnologia podria ajudar més a les persones en comptes de només crear consum o entreteniment.
També m’ha agradat que el robot funcioni gairebé de manera automàtica, detectant els aliments que sobren i portant-los a persones que els necessiten. Això dona la sensació d’un futur més connectat i on es podria aprofitar millor el menjar que moltes vegades es llença sense necessitat.
Tot i això, crec que també es podria aprofundir una mica més en alguns aspectes. Per exemple, el fet que el robot pugui entrar a les cases o saber quins aliments tenim pot generar dubtes sobre la privacitat o el control de les dades personals. També estaria bé imaginar com reaccionaria la gent davant una tecnologia així, perquè potser no tothom se sentiria còmode.
En general, crec que és una proposta creativa i que encaixa molt bé amb la idea de pensar futurs diferents i més sostenibles. A més, tracta un problema social real i intenta buscar una alternativa positiva per ajudar les persones.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Silvia!
La proposta em sembla molt interessant perquè parteix d’un problema social i ambiental molt rellevant. El malbaratament alimentari i la dificultat d’accés a aliments per part de moltes persones és un repte a nivell mundial. També crec que és encertat que es relacioni amb el decreixement i amb la idea de reaprofitar recursos abans de produir-ne de nous. El projecte transmet una voluntat clara de posar la tecnologia al servei de les necessitats socials i de la cura comunitària.
Tot i així, crec que la proposta podria millorar si es concretés millor com funcionaria en la pràctica. Per exemple, caldria explicar qui gestionaria el robot, com es garantiria la seguretat alimentària, com es respectaria la privacitat de les persones i com s’evitaria que la solució depengués només d’una tecnologia molt complexa. És a dir, s’hauria d’explicar el sistema en el qual conviu amb altres elements. També seria important pensar si un robot de 2 × 2 × 2 metres és viable per moure’s per carrers, edificis o habitatges.
Com a millora, el robot podria formar part d’un sistema més ampli que inclogui punts de recollida als barris, cooperatives, voluntariat, comerços locals, escoles o entitats socials. Potser ho expliques en el desenvolupament del projecte i aquí només has posat el resum. Tot i així, crec que és interessant que si ja ho has tingut en compte hi aparegui per donar valor a la part col·lectiva.
Gràcies per la teva proposta :)
Hola,
M’ha semblat molt interessant la teva proposta perquè aborda simultàniament dos problemes molt rellevants de la societat actual: el malbaratament alimentari i l’accés desigual als aliments. Considero especialment encertada la idea d’utilitzar la tecnologia com una eina per redistribuir recursos que ja existeixen, en lloc de centrar-se exclusivament en augmentar la producció. Aquesta perspectiva encaixa molt bé amb els principis del decreixement, ja que planteja una gestió més eficient i responsable dels recursos disponibles. També crec que és interessant la manera com relaciones el projecte amb les idees de Jason Hickel. Sovint associem la innovació amb la creació de nous productes o serveis, però la teva proposta demostra que també és possible innovar repensant la manera com utilitzem i compartim allò que ja tenim.
Una qüestió que m’ha fet reflexionar és com s’organitzaria la participació de la ciutadania dins del sistema. Més enllà del paper del robot, crec que podria ser interessant explorar mecanismes que fomentessin la implicació activa de les persones i les comunitats en la detecció i distribució dels excedents alimentaris. D’aquesta manera, el projecte no només contribuiria a reduir el malbaratament, sinó que també podria reforçar les xarxes de suport mutu i la cohesió social. En conjunt, considero que és una proposta molt coherent amb els objectius del disseny transicional, ja que combina innovació tecnològica, sostenibilitat ambiental i impacte social positiu.